Fel de la terra from Altamar.tv, fonart.net on Vimeo.

DECLARACIÓ DE FETS

És una joia, cin-centes deu mil quarterades amb paisatges de tota casta enmarcats per quatre -cents quilòmetres de costa. Hi ha boscs, platges terres de conreu, muntanyes, pobles i ciutats… Hi viuen prop d’un milió de persones habitualment i la visiten més d’onze milions cada any. Coneguda arreu del món, per les gestes dels seus esportistes i creadors, per l’entorn, per ser una destinació turística de primer ordre, per haver estat i encara ser lloc de passada i d’aturada de de civillitzacions oposades, sis mil anys d’historia han transformat el seu paisatge i han modelat el tarannà dels mallorquins.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Fel de la terra és un documental, una pel·lícula de no-ficció a i de Mallorca, mostrada a través de la veu i les experiències personals d’un grapat d’illencs que, empesos per les vicissituds de la vida, han experimentat en primera persona unes dures vivències; de fet algun d’ells ha decidit romandre per a sempre en un estadi allunyat dels paràmetres acceptats com a usuals pel comú dels mortals.

Més enllà de béns culturals, patrimonials i mediambientals d’una rica història o d’atractius seductors per als visitants, el bé preuat d’una terra és la seva gent.

Ella condesa el rerefons d’allo que no es veu i que, en el fons, és el que conforma una identitat, uns trets, uns valors. Entre els centenars de milers de ors. Entre els centenars de milers de mallorquins, fel de la terra ha aplegat un grapat de persones singulars, genuïnes, tal volta no gaire diferents d’altres inquilines del món. Només es que aquestes, al contrari d’aquelles, tenen la particularitat comuna de viure, sentir i patir a l’illa; totes elles haguessin pogut fugir, rompre els vincles, però alguna cosa tel·lúrica els ha arrelat a Mallorca.

La perla de la Mediterrània, el paradís l’illa de la calma, visitada i habilitada per il·lustres personatges i desconeguts viatgers de baix costs, ja ha estat escrutada, furgada  la seva història mil·lenària. Les gestes dels seus esportistes han estat lloades, com  han estat exaltades també les creacions dels seus artistes.

Però, i dels seus pobladors anònims amb experiències tan universals com ancestrals, dels desconcertants paratges meyspreats de tan vists, qui se n’ha ocupar? Qui s’ha aturat a veure i escoltar Mallorca amb uns altres ulls, amb un altre to?

PERSONATGES

MALLORCA

MARGALIDA BOVER

Als 16 anys, Margalida va haver de partir de ca seva amb el que duia posat després d’una infantesa de maltractaments .

A Barcelona es va enamorar de Salvador Puig Antich, el darrer ajusticiat per garrote vil del franquisme. Va ser hippy i va estar empresonada; és una mare enamorada dels seus fills.

PAULA GALMÉS

Paula va néixer en el darrer terç del segle passat dins un cos equivocat i hi va viure fins passats els 30 anys.

Llavors, va decidir caviar de sexe. Sap prou bé el que vol dir sentir-se aïllada; és feliç amb el seu cos, però no amb l’entorn. Sempre ha viscut al mateix poble.

MIQUEL ÀNGEL LLADÓ RIBAS

Funcionari de carrera, poeta, amantíssim espòs i pare de família, va ser el creador del ‘Grup d’homes contra la violència masclista’. Va ser també un dels fundadors del partit Els Verds. El segon dels seus fills nomia Lluís i tenia autisme. Va morir quan just tenia 16 anys.

ISABEL LLINÀS

Fins fa alguns anys, Isabel s’havia dedicat professionalment a l’hostaleria, com a directiva. Ara diregeix per sogona vegada l’Institut Balear de la Dona i és consellera insular per Partit Popular.

Quant ténia 42 anys, els seu espòs des de en feia 20 li va pegar onze ganivetades.

MACIÀ MANERA

Membre de la organización independentista Terra Lliure, va ser un dels creadora de la infraestructura de la organización a l’illa. Va ser detingut, torturar i condemnat per pertinença a banda armada.

Empresonat a Madrid i Figueres, sis anys després va ser amnistiat. Va tornar a Montuïri, on continua fent de picapedrer.

JAUME SANTANDREU

Capellà durant 50 anys, crític amb l’estament eclesiàstic, homoxesual declarat, escriptor i, per voluntat pròpia, lligat al moviment marginal al qual ha consagrat la seva vida.

Quan era nin, va ser víctima d’abusos i agressions sexuals al seminari.

MATEU MATAS, XURI I MARIBEL SERVERA, SERVERETA.

Màxims representants de la fèrtil fornada de glosadors joves, ànima i motor del trajecte de la rima cantada mallorquina cap a la seva consagració com a Art en majúscula.

I algún més…

TRATAMENT

Compromís, qualitat, paciència, amor…, qualsevol d’aquets mots serveix per a definir la feina que condensa fel de la terra.

Sense xovisme de cap casta enlloc, en la reivindicació de ser una feina de mallorquins amb mallorquins, la pretensió d’aquesta pel·lícula és global, d’aquí, d’aquesta terra, a la resta de la Terra. La força de fel de la terra és la de planta silvestre, arrelada com ho estan els sentiments que broten amb branques i fulles, més o menys grans i acolorides, com ho fan les paraules gràcies i a causa de l’entor on es troben. Respectam les confidències i les vestim amb imatges a la seva alçada, captades al ritme marcat per les estacions i esperant el millor moment.

Amb la ferma convicció des de la direcció, d’entendre la glosa no com a cosa residual, circumscrita a foguerons i mostres folklòriques, sinó entesa com a exemple d’art viu, combati, enginyós i crític el glosat no és un afegit, ni un recurs sonor del document: és part del documental. Les cantades serviran tant per separar, com per introduir, com per opinar. Les rimes van amb les vistes i amb les declaracions.

La banda sonora és original, composta exclusicvament per a cada una de les escenas de la pel·lícula.

La paraula, la imatge, el cant i la música ca van juntes de la má, cap d’elles és prescindible.